Perfum exòtic

Si ensumo la fragància d'aquest teu pit que crema,

els ulls tancats, un vespre càlid de tardor,

veig desfilar davant de mi ribes felices,

fulgents pels raigs d'un sol invariable;

 

una illa peresosa on la natura dóna

arbres mai vistos i saborosos fruits;

homes de cossos prims, però vigorosos,

i dones que sorprenen pel seu esguard sincer. 

 

Guiat per l'olor teva a climes agradables,

veig un port carregat de veles i de pals

encara fatigats per l'onada marina, 

 

mentre el perfum dels tamarindes verds,

que circula per l'aire eixamplant-me els narius,

se'm confon dins el cor amb cants de mariners

Baudelaire està molt enamorat de Jeanne Duval i l'aroma d'aquesta el transporta a un lloc exòtic. Tot i estar al llit amb ella, Baudelaire sent com si haguera viatjat a un altre lloc meravellós. El poema te un gran motiu sensitiu; parla de l'olfacte, el gust, l'oïda i la vista. L'autor combina els temes de la sensualitat, el viatge i l'exotisme, tots recurrents en la seua obra.