El Verí

 El vi pot revestir la més bruta cofurna
         amb luxe prodigiós,
i fa sorgir més d'un pòrtic de faula
         amb l'or del vapor roig que té,
igual que un sol que es pon en cel ennuvolat.

L'opi engrandeix allò que no té límits,
         allarga l'infinit,
aprofundeix el temps, furga la voluptat
         i emplena els cors de plaers
negres i ensopits, enllà de llur capacitat.

Però res d'això no val aquest verí que vessen
         els ulls que tens, de color verd,
llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...
         Van els meus somnis, en corrua,
a sadollar-se en aquests gorgs amargs.

Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi
         de la saliva teva, que mossega
i duu a l'oblit una ànima innocent,
         i, arrossegada pel vertigen,
la fa rodar, esvanida, fins a les ribes de la mort!

  

El poema compara, en certa manera, l'alcohol i les drogues amb l'atracció que sent per l'actriu. Diu que, tot i que els dos primers et facin sentir bé, no es comparen a com es sent ell al seu voltant.

   · Per cert, en la mitologia grega, quin riu de l'Hades duu a l'oblit a qui beu de les seues aigües verdes?

      - El riu Leteu. El seu nom significa "oblit".