La Novel·la Realista i Naturalista

 El Realisme:

Apareix cap al 1850 com a reacció contra la novel·la romàntica i treu arrels a França. Trobem antecedents en la novel·la picaresca i en la sentimental. Després del 1850, el positivisme i el desenvolupament de les ciències influeixen en els escriptors. 

Gustave Flaubert l’ideà, impregnat de positivisme i amb un “ull mèdic”. A partir d’ell sorgeix un nou narrador, que observa la realitat.

L’art representava la vida quotidiana i la millor forma de fer-ho era amb la novel·la. La prosa representava la visió burgesa del món. Es buscava la objectivitat, l’exactitud i l’anàlisi psicològica.

 

El Naturalisme:

Sorgeix a França sobre el 1870 influenciat pel positivisme i la ciència. Émile Zola va començar el moviment i va donar importància a l’observació i l’experimentació de la conducta humana. El naturalisme analitza la influencia del medi en els personatges. Aplica el mètode científic a la literatura i recerca la veritat.

Els gèneres més adequats són la novel·la i el teatre. Veu el coneixement com a camí per al progrés moral de la societat. Té una intenció regeneracionista i moralitzadora, que intenta aconseguir una vida humana més rica. Destaquen la seua objectivitat, experimentalisme, determinisme, descripcions, realisme i impersonalitat.