Romanticisme Europeu

 El romanticisme va sorgir al segle XVIII a Alemanya amb autors com Goethe, Herder o Schiller i va durar fins a finals de segle XIX. Es vincula a la Revolució Francesa (1789).

A mitjan segle XVIII va esclatar la revolució industrial a Anglaterra i es va estendre per tota Europa. La gent vivia en nuclis industrials, despoblant així el camp. Els mitjans de transport facilitaven els intercanvis culturals, una nova classe social -la burgesia- era el centre de l'activitat artística i els escriptors es van poder finançar millor ja que la cultura va començar a ser assolible per tothom.

Els escriptors, que finalment es considerava una professió, es centraven molt en la llibertat i adoptaren postures ideològiques contradictories i ben marcades. Alguns eren més conservadors i monàrquics mentre que altres eren republicans, no religiosos i liberals. Van tractar la bellesa i la lletjor grotesca, la realitat interior i realitat absoluta i també els somnis. A més, en el romanticisme es va tornar a fer present l'estudi del passat.

Els autors més rellevants van ser Johann Wolfgang Goethe, Friedrich Von Schiller, Novalis, Friedrich Hölderlin, William Blake, Lord Byron, John Keats, William Wordsworth, Walter Scot, Mary Shelley, Emily Brontë, Charlotte Brontë, Alexandre Dumas, Victor Hugo i Giacomo Leopardi.