ACTE III: escena I - "Ser o no ser"

"Ser o no ser: aquest és el dilema:
si a l'esperit li és més noble sofrir
els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,
o armar-se contra un mar de sofriments
i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
res més; dir que amb el son finalitzem
els mals del cor, les mil ferides naturals
que la carn va heretar. És un final
per desitjar devotament. Morir, dormir,
i potser somniar; aquest és el destorb:
perquè els somnis que habiten en el son de la mort,
un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,
ens imposen respecte, és aquesta la causa
que fa que les desgràcies durin tant.
Perquè, si no, qui podria aguantar
les fuetades i les burles d'aquests temps,
l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
tot el dolor de l'amor menyspreat,
la lentitud de la justícia,
la insolència dels càrrecs, i el desdeny
que dels indignes rep la gent de mèrit,
si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia
amb un simple punyal? [...]"

Aquests versos, que formen part del famós monòleg de Hamlet, ens deixen veure els dubtes d'aquest sobre si val la pena o no el seguir vivint. Hamlet, després d'haver viscut una horrible tragèdia (la mort de son pare a mans del germà d'aquest) es replanteja la seua vida i el seu futur. Pensa que vivint es pateix més que al morir, i que la mort pot ser la solució als problemes de l'ésser humà, com les injustícies i traïcions. Compara morir amb dormir en el sentit de que, al dormir, oblidem momentàniament els nostres problemes. Es per això que pensa que la mort és una millor solució que ens farà oblidar-los per sempre.