El teatre grec: la Tragèdia

 La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista o heroi s'ha de enfrontar al seu destí.

La majoria de tragèdies estan basades en la mitologia. Al ser històries conegudes per tothom, el que importava era la interpretació i el punt de vista que li donava l'autor.

Amb les tragèdies es dubtava de la moralitat de l'home. Dos factors clau eren el sofriment i el conflicte. El sofriment sobre el que es reflexionava era el destí que arruinava el protagonista, mentre que el conflicte l'enfrontava amb diversos personatges.

Amb les tragèdies, es volia aconseguir donar un aprenentatge i fer un procés de catarsi.

Les tragèdies comencen amb un pròleg en el qual s'introdueix la situació, i segueix el pàrode, on entra el cor. Durant l'obra s'alternen les intervencions del cor amb els diàlegs dels personatges. L'última escena s'anomena èxode.

El millor moment per a la tragèdia grega fou el segle V a.C., on hi havia tres grans autors: Sòfocles, Eurípides i Èsquil. A partir del segle IV a.C. no van sorgir nous autors del mateix nivell i es va tendir a imitar els clàssics del segle V a.C.